Móra la nova
A la vila de Móra la Nova hi ha censades, en l’actualitat 3.087 persones, tot i que la població real és sensiblement superior. Situada en el centre neuràlgic de la comarca de la Ribera d’Ebre, el terme municipal és un dels més reduïts entre els seus veïns, vora 16 km².
Pel fet natural de trobar-se a la vora del riu Ebre, al marge esquerre, i també en el cor de la comarca, Móra la Nova pot oferir un esplèndid enllaç comunicatiu que estén vies cap a totes les direccions possibles: l’Eix de l’Ebre, cap a Flix i Lleida pel nord, i cap a Hospitalet de l’Infant (connexió amb l’autopista A7) i Tortosa, pel sud; la carretera N-420 cap a Móra d’Ebre, Gandesa i l’Aragó per una banda, i cap a Falset, Reus i Tarragona, per l’altra;i finalment la línia de ferrocarril Madrid-Barcelona, via Saragossa. Móra la Nova és l’estació de tren més important entre Reus i Casp, i la utilitzen viatgers de les comarques de la Ribera sud i de la Terra Alta.
Per situar-nos en els orígens de Móra la Nova, cal anar també cap al moment històric més crucial de la nació catalana, l’època de la Guerra de Successió l’any 1714 i els posteriors Decrets de Nova Planta, el 1716, sobretot des del punt de vista dels anys concrets. És important tenir en compte, primer que tot, els dos corregiments d’aquestes terres, el de Tortosa i el de Tarragona, a partir de la nova divisió territorial. El corregiment de Tarragona absorbí la vegueria de Montblanc, que tenia una estranya configuració: una estreta llenca de terra passava entre les vegueries de Tortosa i Tarragona, fins al mar, entre el Perelló i l’Hospitalet de l’Infant. La línia divisòria amb Tortosa pujava pel Burgà fins al terme de Móra d’Ebre en la seua part esquerra del riu. Allí, precisament, és on es desenvoluparia el nucli de població de Móra la Nova.
23 móra la novaEls habitants del primer nucli poblat havien de pagar impostos a Móra d’Ebre, perquè en depenien, i per tant al corregiment de Tortosa, però també a Tarragona, ja que eren a l’altra banda de riu, i administrativament també en depenien. Haver de suportar aquesta càrrega econòmica va ser un fet cabdal en les posteriors reivindicacions
de segregació.
Retrocedint en el temps, és obvi de dir que la gent de Móra d’Ebre que tenia terres a l’altre costat de riu, i per tant a l’actual Móra la Nova, i que també hi construí masos per viure bona part de l’any, sobretot perquè passar el riu no era tan fàcil com en l’actualitat, són els que van donar origen al nucli de població i també el primer nom amb què és coneguda la nostra vila, els Masos de Móra. Avui en dia, arreu de la comarca i en zones properes, encara es fa servir el terme ‘Masos’ per designar, col.loquialment, el poble de Móra la Nova. Els moranovencs ho viuen amb molta normalitat i, fins i tot, amb un cert orgull, prova inequívoca del vincle amb la tradició i la història.
La progressió del creixement de la població, en tres segles diferents, és la següent: 126 veïns l’any 1718, 562 veïns l’any 1818, i 1.855 veïns l’any 1918. Els vint primers masos, a més d’unes quantes cases situades a la part antiga de la població, eren els de Marianet, Calderer, Biset, Vallovà Masip, Subirats, Teixidor, Boló, Peretona, Sabut, Calafí, Marruixo, Magrell, Giró, Coc, Giralt, Manou, Pedret, Ventura, Cabo i Bot. L’expedient de segregació de Móra d’Ebre s’inicia l’any 1815, un any després de la Guerra del Francès. El rei Ferran VII retorna a Madrid després de sis anys passats a França, i aboleix la Constitució de Cadis de 1812. Es produeix, doncs, el retorn al règim absolutista. Després de nombroses dificultats, el rei Ferran VII concedeix la Carta de Població el dia 3 d’abril de 1830. El procés va ser llarg i van sorgir impediments i obstacles des de llocs ben diferents. Amb tot el tràmit, també es concedeix la jurisdicció plena, que volia dir la gràcia fonamental, i que suposava la facultat de les persones constituïdes en autoritat o dels organismes públics que havien d’entendre en les qüestions de la seua competència dins de l’àmbit territorial.
Els homes que van fer possible la segregació foren: Jaume Nolla (alcalde), Pere Nogués (regidor 1er), Josep Pedret (regidor), Josep Pedret (síndic), Francisco Escoda, Josep Antoni Solé i Joan Baptista Piñol (secretari). En documents immediatament posteriors, es troba a Josep Compte com a alcalde i a Ramon Castellà com a regidor.
És inevitable parlar del ferrocarril quan parlem de Móra la Nova, ja que, de fet, suposa el revulsiu més gran d’ençà de la constitució de la vila com a municipi independent. Joaquim Nolla, advocat de prestigi i reconeixement a Barcelona, però fill de Móra la Nova, hi tingué molt a veure. Ell va ser qui tenia la idea clara del procés a endegar per tal de portar el tren.
Nolla es posà en contacte amb l’enginyer de la companyia de ferrocarril, Eduard Maristany, i acordaren que el traçat de la via fèrria fes aquella marrada de cinc quilòmetres per passar per Móra la Nova, a més de construir el túnel de Darmós, ja que el traçat normal hagués estat creuar l’Ebre per Garcia, i enfilar riu Ciurana amunt seguint pel barranc de l’Ull de l’Asmà, lloc on hagueren situat l’estació.
La negociació va ser llarga i laboriosa. Sembla ser que Maristany, per accedir a les pretensions de Nolla, demanava una compensació econòmica del poble a fi de justificar-se davant del consell d’administració de la companyia. Proposava que el poble aportés els terrenys on havia de quedar assentada l’estació. Finalment, se cediren els terrenys de manera gratuïta, sobretot perquè la població prengué consciència de la importància del fet. Encara se’n conserven els documents en arxius particulars.
A partir d’aquest moment, són anys de creixement per a Móra la Nova, sempre, però, al voltant de l’engranatge que suposava l’estació de tren. Mil persones van arribar a treballar a l’estació, que també aplegava tallers importants. L’economia creix i es diversifica, amb el parèntesi, òbviament, de la Guerra civil i la postguerra, i de les nefastes conseqüències, no tan sols per a la població i la seua vida social, sinó també per a tot Catalunya que patí, enormement, les vicissituds del gegantí despropòsit.
15Després de la Guerra civil, la població, com la resta del país, comença a rebre, mol a poc a poc, immigrants que vénen des de diverses parts de l’estat. La vila, la més jove de la comarca, des del punt de vista d’autonomia, ha crescut ordenadament i actualment és la tercera població de la comarca des de tots els punts d’anàlisi, però també en habitants.
Probablement, un dels factors que millor han jugat a favor de Móra la Nova és la seua situació geogràfica i estratègica, i també, per descomptat, el tarannà obert, acollidor i emprenedor de la seua gent.
El futur és més engrescador que mai. Els qui visiten Móra la Nova, se n’adonen ben aviat. El dinamisme econòmic, social i cultural dels moranovencs és evident, i la bona entesa com a paradigma de pista de llançament, han encetat una etapa d’optimisme justificat.
Premi
Premi MILLOR POBLE TECNOLÒGIC
En data 12/3/2012 es demana per part del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre a la Fundació I2CAT un document tècnic de licitació per a la realització de les accions previstes al projecte d’habilitació de la nau del Molló com a nou espai CoEbreLab de laboratori rural comarcal equipat amb tecnologia 5G.
En data 16/3/2021 la junta de govern local del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre aprova la proposta presentada per la Fundació I2CAT per a la realització del document tècnic de licitació.
L’objectiu d’aquesta actuació és dotar un edifici comarcal existent amb una infraestructura de xarxa mòbil d’interior (indoor en anglès) basada en 5G de manera que permeti a diferents empreses de diversos sectors socioeconòmics testejar aplicacions relacionades amb la seva activitat i que treguin profit de les potencialitats que dona la connectivitat de 5G aportant característiques totalment innovadores i en alguns casos opcions d’investigació i desenvolupament de nous productes que encara no estan al mercat.
Aquestes característiques en una xarxa amb 5G NR (new radio) i computació al núvol (edgecomputing) es podrien resumir en:
• Reducció de la latència i per tant de la resposta dels sistemes a les situacions que es desenvolupen a 1-5 milisegons.
• Augment exponencial del volum de dispositius que es podran connectar amb la mateixa infraestructura, per tant es permet plantejar solucions massives pel territori rural.
• Augment de la capacitat d’enviar i rebre volums de dades molt més grans que fins ara (en Giga bits per segon Gbps) amb les que diferents tipus d’aplicacions podran gestionar vídeo d’alta definició en d’altres material multimèdia mai vistos fins al moment.
• Capacitat tecnològica per reservar recursos dedicats a un servei concret i/o privat assegurant que les dades i comunicacions crítiques no tindran problemes de capacitat del sistema o d’enviament de dades sensibles.
A partir d’analitzar doncs aquestes característiques s’obre la porta a trobar noves proves de concepte, casos d’ús i casos pilot concrets que siguin d’aplicació al territori rural. El Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre ha identificat ja, en una tasca prèvia feta amb els membres de l’Àrea 5G Terres de l’Ebre, que son la Fundació I2CAT, Departament de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Mobile World Capital Barcelona i la Diputació de Tarragona, diverses proves de concepte i casos d’ús que es relacionen amb l’aplicació de les tecnologies digitals avançades (TDA). Alguns exemples són:
• Serveis dedicats de connectivitat i dades mòbils ultra ràpides per a les empreses i entitats que realitzen activitats a la comarca amb una visió de model de connectivitat a l’entorn rural català.
• Aplicacions relacionades amb la gestió de l’espai: manteniment predictiu, gestió dels fluxos de persones i vehicles, seguretat, etc. molt relacionades amb mobilitat i control.
• Comunicacions crítiques: serveis d’emergències, “firstresponders”, serveis mèdics de primera intervenció, comunicacions amb hospitals, etc.
• Connectivitat amb sensors per a projectes de salut digital.
• Serveis de control d’informació amb sensors en espais agroalimentaris que permetin una gestió més acurada de les tasques del dia a dia.
• Implantació de tecnologia intel·ligent en instal·lacions energètiques, especialment les de caire d’energia renovable, i de gestió de serveis d’aigua de boca i reg.
• Utilització de drons en nau interior (indoor) amb altres prestacions de resposta i de captura i gestió de dades d’informació.
• Gestió d’infraestructures a l’entorn rural com carreteres i temes de mobilitat.
• Possibilitat d’ús amb 5G de vehicles autònoms de diferents tipus, automòbils, drons, tractors i maquinaria agrícola, etc.
• Entre moltes altres estudiades però no concretades encara.
Un dels principals desafiaments del projecte rau en la necessitat que l’arquitectura desplegada sigui plenament funcional. Un dels trets més destacats ha de ser que tingui la flexibilitat necessària per fer encaixar el major nombre de proves de concepte i casos d’ús amb iniciatives que el consell Comarcal com a impulsor, però també amb les entitats agrupades dins del projecte Àrea 5G Terres de l’Ebre abans mencionades, i els gestors de la xarxa considerin que es poden portar a terme. Això implica que els diferents blocs de desenvolupament de la solució han de ser capaços d’operar com un tot a l’hora d’orquestrar serveis i sistemes, de tal manera que permetin la compartició de la infraestructura d’una manera efectiva. L’enfocament triat és el de definir el projecte com una xarxa privada independent de la resta de possibles infraestructures i que alhora es complementi amb aquestes altres iniciatives.
Es tracta doncs d’un projecte amb un gran abast a nivell comarcal i territorial, que de fet serà la primera vegada que es faci en una comarca catalana amb característiques rurals, segons les marcades per l’OCDE i la Unió Europea, que ha de generar un impacte molt positiu a nivell econòmic, social i demogràfic. La gestió de tota l’estratègia sempre seguirà el concepte d’innovació social digital, implicant obligatòriament en tots els projectes que s’hi realitzin a la 4hèlix: administració pública, empreses, centres de recerca-universitats i sobretot ciutadania.
En aquest sentit, són diversos els blocs que han de ser treballats en profunditat per tal d’assolir el repte que s’ha plantejat aquest projecte. Per un costat, el desenvolupament proposat incorporarà una funcionalitat de gestió de sliceso capes que permeti generar “zones o espais” de connectivitat associades a diferents aplicacions per tal que aquestes tinguin uns paràmetres associats a connectivitat i indicadors de funcionament en base als requeriments de l’aplicació que cobreixen, totalment garantits.
I per un altre costat, el repte també es troba en l’ús de l’equipament de mòdems 5G per a la connectivitat dels dispositius finals. Més enllà dels dispositius telèfons intel·ligents o Smartphone, que ja posseeixen implementats chipsets de fabricant per a la connexió a xarxes 5G (en la modalitat Non-StandAlone o NSA, actualment en versió o relase 15 del 3GPP), cal permetre la connectivitat de dispositius finals a la xarxa mòbil de cinquena generació sense haver de passar per segments de xarxa que en minvin les capacitats (p.e. a través de connexions 802.11 a/b/g/n). Per tant, caldrà equipar aquests terminals amb dispositius finals plenament 5G.
En definitiva, l’objectiu que es persegueix i que es vol aconseguir és dotar a la comarca d’un ambiciós equipament dins del projecte de laboratori d’innovació social digital anomenat CoEbreLab que permeti a les empreses de la comarca i del territori ebrenc, i també a d’altres de Catalunya, poder fer servir la tecnologia 5G per a desenvolupar els seus productes, si parlem d’empreses del sector tecnològic, o dins d’altres sectors socioeconòmics no estrictament del sector tecnològic. Aquest laboratori, que porta el nom de CoEbreLab 5G Rural ha de servir per a generar un important impacte econòmic a la comarca, situar-la com a referent i captadora de projectes, principalment d’aplicació a l’entorn rural, i fomentar el creixement de les empreses existents i l’arribada de noves empreses del sector tecnològic i d’altres sectors que necessitin aquest tipus d’instal·lació propera, i generin la creació de nous llocs de treball i un salt qualitatiu de la comarca en quan al teixit socioeconòmic actual.
El projecte gira a l’entorn a crear una xarxa privada de 5G tipus SA amb un espectre o senyal suficient per tal que les proves a realitzar tinguin validesa en qualsevol tipus de xarxa i puguin servir per demostrar diferents casos d’ús reals que després es puguin aplicar. La tecnologia 5G SA és la més avançada que hi ha actualment al mercat i a mesura que es desenvolupi el projecte anirà completant les funcionalitats més esperades del 5G, especialment des del desplegament de l’actualització o Release 16.