Calonge de segarra
Els primers indicis de Calonge de Segarra, ubicat als altiplans centrals de l’Alta Segarra, es remunten al segle II aC com una colònia habitada per forasters, i d’aquí li prové el seu nom “colonicus”.
El municipi pertany administrativament a la comarca l’Anoia però limitant amb la comarca del Solsonès i amb l’essència de la Segarra històrica.
Els gairebé dos-cents habitants del municipi viuen en els sis pobles històrics (Dusfort, Aleny, Mirambell, el Soler, Sant Pere de l’Arç i Calonge), en un nucli creat als anys 70 (Raval d’Aleny) i en nombroses masies disseminades.
La principal activitat econòmica del municipi és el sector primari amb l’agricultura i la ramaderia. El sector secundari té un paper important els pobles de Dusfort i Aleny, i el sector terciari té una gran importància amb la presència de cinc cases de turisme rural i d’un bon restaurant ubicat a Dusfort.
El municipi disposa d’una bona comunicació viària, amb dues carreteres importants: l’autovia C25 (eix transversal) i amb la carretera d’Igualada a Ponts. Gràcies a aquesta bona comunicació fa que tinguem els principals serveis essencials a poca distància.
Cada poble del municipi té una identitat històrica pròpia, amb el seu patró, la seva església i amb la seva festivitat local. No obstant hi ha una festa que agermana tot el municipi, la Festa del Panellet, que se celebra cada Dilluns de Pasqua a l’església de Santa Fe de Calonge, un aplec on es reparteixen uns 1500 panets beneïts seguint la promesa que van fer els calongins i calongines a la seva patrona.
POBLE CANDIDAT A
Premi MILLOR POBLE AGRICOLA
Calonge de Segarra és un municipi on la principal activitat econòmica és l’agricultura i la ramaderia. Dos terços de les famílies del municipi tenen una relació amb aquestes activitats del sector primari, amb una diversificació econòmica amb el turisme rural i amb el sector industrial.
L’activitat agrícola del municipi és el cultiu de conreus herbacis extensius en secà, amb el blat i l’ordi com a cultius principals, i amb els conreus de la colza, lleguminoses i farratges com a cultius alternatius. Dins el cultiu de lleguminoses hi ha el producte local del Cigronet de l’Alta Anoia, un cigró petit amb unes excepcionals qualitats gastronòmiques.
El sector ramader està format per diverses explotacions familiars, on el bestiar porcí és el predominant, també hi ha explotacions avícoles, cunícoles, bovines i ovines.
Aquest sector primari ha ajudat a fixar la població en aquest municipi rural, sent un dels principals actius que ha frenat la despoblació en aquesta zona millorant així l’equilibri territorial.
Premi MILLOR POBLE CULTURAL
El municipi de Calonge de Segarra és molt ric en elements patrimonials, ja els diferents pobles del municipi tenen la seva identitat històrica, amb la seva església, castell i elements singulars propis.
A banda dels elements patrimonials històrics, el municipi té una gran riquesa en patrimoni industrial. Des dels molins fariners i les teuleries visitables a la ruta Calonge Patrimoni, a l’important patrimoni miner existent des de s.XIX, del qual es pot visitar la Mina Vicenta, recentment museïtzada.
Els elements patrimonials més singulars són: l’església de Santa Fe, l’espai Castells de Marca ubicat al Castell de Mirambell, el retaule barroc de l’església de Sant Pere de l’Arç, la Font d’Aleny, la Mina Vicenta, la ruta Calonge Patrimoni i les barraques de pedra seca del voltant de Dusfort.
Cada Dilluns de Pasqua se celebra la festa del Panellet a l’església de Santa fe, un aplec que se celebra des de fa més de dos-cents anys on actualment es reparteixen uns 1500 panets beneïts als diferents assistents, seguint el vot que la gent del poble va fer a Santa Fe perquè els deslliures de pestes i malures. Seguint la tradició cada any dues cases pertanyents a la parròquia de Santa Fe es fan càrrec del repartiment d’aquest panet.